El camí segueix

No ho sé, preferia fer aquesta intervenció després que tot estigués corregit. I ara que he acabat penso que he fet un llarg camí. La veritat és que he après moltíssim, i si m’he d’avaluar per aquest aspecte penso que seria bastant positiu. A les classes he intentat participar el màxim, perquè penso que una classe és molt més rica amb l’interacció del mestre amb l’alumne. Penso que com a grup podríem haver tret més suc, i això jo penso que és una mica culpa de totes. Podríem haver aprofitat més les classes. Els treballs em van suposar bastant esforç, però després el resultat que vaig obtenir va ser molt gratificant. El que més ens va costar és el vídeo. En aquests vaig posar totes les meves forces perquè sortís bé. Penso que vam fer un bon treball d’equip. El Jclic em va costar també, sobretot a l’hora de pensar les activitats, considero que no vaig posar massa creativitat a l’hora de fer les activitats, aquest aspecte és el que em va costar més. La pàgina Web, ha estat un treball molt maco. La veritat és que he gaudit molt, potser perquè el tema em motivava més que el Jclic. Era més lliure i això em va fer que treballés molt a gust a l’hora de fer la pàgina.

Per últim, penso que la meva concepció del món de les tic aplicades a l’educació ha canviat molt. És una eina molt útil per treballar amb els nens i perquè aquests a través d’ell adquireixin uns aprenentatges. Potser aquesta part és la que m’ha sorprès més. Recordo les classes d’informàtica molt poc creatives, només fèiem alfabetització tecnològica, mai vam introduir el concepte “aprendre, aprendre”.

Jo penso que he fet tot el que he pogut amb aquesta assignatura. El Blog podria haver estat molt més el dia. Sempre podem millorar, podem anar més enllà. El camí segueix, tot i així jo penso que he fet una bona part.

Ara és el final?

Bé ara si, no sé si aquesta serà la meva última intervenció en el meu bloc, espero que no i que la cosa continuï. Ja he acabat tota la feina. Encara m’enrecordo de la meva primera intervenció, ara podríem dir que jo i els ordinadors som més amics, ara no ens barallem tant i la veritat és que ens compenetrem molt millor. Passa com les millors relacions, primer les coses són difícils, ho vius amb molt més dramatisme si tens algun problema, després les coses s’assenten i tot continua plàcidament i en més calma. Això és el que em passa a mi amb l’ordinador. Estic contenta perquè he après molt, m’hauria agradat tenir més temps pel pobre bloc, que l’he abandonat una micona. Hauria d’haver estat més constant, però bé, les coses són així. Ara només queda l’ examen i.....

Nous Descobriments

Descobrint nous móns, noves enciclopèdies. Mare meva m’he quedat al·lucinant amb l’enciclopèdia Encarta. Em sembla que encara tinc la boca oberta. Això vol dir que s’han acabat aquelles interminables volums (que alguna vegada recordo que em va caure el peu) Amb aquestes coses és quan t’adones que els temps canvien, que ens fem vells i que l’era tecnològica avança en pas gegantí. L’altre dia a la classe semblaven nens petits, nens que fan nous descobriments, tresors amagats que no sabien que existissin.

Això ja s’acaba, i ara em sembla que va en serio. Ara estic flotant amb l’ estrès que es respira sempre a finals de curs. Mare meva quina feinada amb el Jclic i la pàgina web, la veritat és que m’encanta i el que m’agrada més és fer-ho jo. Construir una cosa amb esforç i després veure la satisfacció que et proporciona. Estic molt contenta d’haver fet aquestes feines he suat tinta ( com deia la meva àvia) però ha valgut la pena.

He pujat una muntanya i un cop allà dalt la vista era inexplicable.

En un laberint.

Comencem a fer aquest nou projecte, i la veritat és que em sembla bastant interessant, m’agrada poder crear activitats en aquest programa hi que algú les pugui utilitzar. Ara bé, no sé perquè, però començo estar enmig d’un laberint. Un laberint que cal trobar la sortida. Però abans de trobar aquesta sortida, primer cal entrar-hi, i això és el em falta fer a mí. Cal que em posi a treballar en el Jclic, aparentment sembla senzill però el que és més complicat és el procés de guardar. M’hagués agradat que el tema del Jclic, hagués estat lliure, penso que hauria estat molt més creatiu. Però bé deixem de filosofar i posem-nos a treballar ja.

Si a vegades el meu cap marxa lluny lluny i lluny, i m'enrecordo que tinc un diari esplèndit per escriure els meus pensaments i les meves inquietuts. A partir d'ara escriure molt sovint, tot i així deixaré que el meu cap a vegades viatgi lluny lluny i més lluny ........

Jo i els ordinadors


La veritat és que jo i els ordinadors no ens portem massa bé. Tot i que he de dir que la meva relació amb ells ha millorat bastant. A l’escola vaig començar la meva relació amb ells. Fèiem informàtica el migdia, treballàvem el Word i Excel, tinc bastant mal record d’aquelles classes, primer perquè el professor era molt avorrit i segon, perquè ho fèiem el migdia, i aquella hora era per jugar . Potser aquesta és la causa de la meva poca simpatia amb els ordinadors. Quan era petita no podia entendre perquè servien aquelles caixes que em feien tornar boja. Els hi donava ordres hi ha vegades no em feien cas, anaven molt lents o moltes vegades s’adormien pel camí abans que m’adormís jo. Si, he de confessar que a vegades he estat a punt de tirar-los per la finestra. No em comprenen.

Ara la meva visió ha canviat, tot i que ha vegades no em fan massa cas, he de confessar que els necessito. Les noves tecnologies m’acompanyen diàriament durant la meva vida. Cada dia faig servir l’orinador, Word, Hotmail,blink ( gran invent) i la gran finestra: el cercador. El cercador google m’ha ajudat moltíssim en tot, tant amb la feina com en la meva vida personal. Les càmeres digitals i les càmeres de vídeo també són útils en ela meva vida. Aquestes em serveixen per enregistrar moments del tallers que faig de teatre, i després poder-ho veure amb els nens. També utilitzo MP3 que ha servit perquè la meva vida tingui banda sonora.

La veritat és que no sé que faria sense l’era tecnològica i en especial els ordinadors. D’aquesta assignatura només espero treure el mal record que alguna persona despietada em va inculcar. Aprendre i gaudir dels ordinadors, començar a sentir simpatia per ells i sobretot acabar el trimestre amb una altre visió d’ells, no sempre tenen la culpa.

el meu primer blog

Bon dia! Noies!